Barroc (1 gen 1580 anni – 1 gen 1750 anni)

Descrizione:

El barroc comença al segle XVII i acaba l’any 1750, quan el gran compositor Johann Sebastian Bach mor. El barroc va ser una època on les monarquies absolutes governaven, el rei imposava tot el seu poder i el poble havia d’acceptar la seva autoritat. En algunes ocasions, el poble es revoltava a causa del poder del rei.

En la música d’aquesta època va haver-hi molts contrasts: tímbrics, melòdics i rítmics. Es va produir una gran riquesa i desenvolupament en els instruments, la música vocal i la instrumental van adquirir la mateixa importància. Una de les grans característiques del barroc és el baix continu, aquesta tècnica es pot trobar molt en les peces de l’època. Una altra característica és l’aparició de noves formes organístiques, la riquesa d’ornamentació i la tendència a les variacions tant en la part instrumental com en la vocal. En aquesta època també es va crear la primera òpera, Dafne, va ser composta l’any 1597 pel gran compositor Jacopo Peri.

En la música instrumental se segueix usant estils com la tocata, però canvia de caràcter amb les noves tècniques i, sobretot, s’inventen unes altres com la suite, la sonata, el concert i el presto. L’orquestra es transforma en un grup organitzat amb instruments nous afegits. En la música oral, s’apliquen les mateixes tècniques.

Els instruments més característics són els de corda, que es van desenvolupar molt i els del renaixement es van deixar de fer ús. No obstant això, la trompeta, el trombó, la flauta, l’orgue, l’arpa i el clavicèmbal es van perfeccionar. Els instruments que van aparèixer van ser els de la familia del violí, l’oboè, el fagot, el timbal i la guitarra.

El barroc és l’època on es presenten més novetats en la música vocal, els compositors comencen a aprofitar el màxim els recursos musicals de la veu humana. Per això, comencen a escriure moltes melodies vocals amb un àmbit molt extens, amb figuracions rítmiques complexes que requereixen un elevat virtuosisme per part dels intèrprets. Les línies melòdiques comencen a ser més expressives per tal d’impressionar i emocionar el públic.

L’absència de la cort i la noblesa als Països Catalans, va provocar que la música fins a mitjans del segle XVII sigues bàsicament religiosa.

Joan Baptista Cavanilles, va ser un organista molt destacat del segle XVII, la seva especialitat era la variació i es va atrevir a utilitzar les dissonàncies.

En el barroc hi va haver molts compositors, però els més destacats van ser, Johann Sebastian Bach (1685-1750), Antonio Vivaldi (1678-1741) i Claudio Monteverdi (1567-1643).

Aggiunto al nastro di tempo:

Data: