vida de Winfried (sant Bonifaci de Fulda) (1 gen 675 anni – 5 giug 754 anni)
Descrizione:
Wynfrith. Anglo-saxó, nascut al Wessex c. 675 i mort a Dokkum (Frisia) el 5 de juny del 754. De família noble amb 7 anys entra al monestir d'Exeter on s'ordenarà. D'allà passarà al monestir de Nutshalling on completa la seva formació. Seguint les passes de Willibrord que amb Pipí (m. 714) comença l'evangelització de Saxons i Frisons, Winfried s'instal·la a la cort del duc frisó Radbo (716).El 718 viatja a Roma on el papa Gregori II li atorga el nom de Bonifaci i li encarrega l'evangelització dels pagans del regne Franc, i especialment els Turingis, batejant-los segons els ritus de l'església romana.
Funda a Amöneburg el primer monestir i el mateix any viatja de nou a Roma on és consagrat bisbe (30 novembre 722).
Als territoris d'Hessen abatrà l'Alzina consgrada al déu Donar a Geismar que va significar la victòria sobre els déus pagans. Això li va permetre de fundar el convent d'Ohrdruf a Turingia (725) i d'organitzar la regió eclesiàstica.
El 732 Gregori III el consagra arquebisbe. En els anys successius funda el monestirs de Fritzlar i Tauberbischofsheim entre d'altres.
En un tercer viatge a Roma el papa, Gregori III, li encarrega l'organtizació de eclesiàstica de la Baviera (738). Winfried funda les seus de Ratisbona (Regensburg), Passau, Freising i Salzburg, reformant-ne el clergat i els monestirs.
Ja amb Carles Martell es concentra en Hessen i Turíngia. Hi crea els bisbats de Büraburg, diErfurt i Würzburg (741). Cap a 745 funda el d'Eichstätt, confiat a l'anglo-saxó Willibald.
Sota els successors de Carles martell, Carloman i Pipí va tenir tot el suport dels francs. Carloman li encarrega, com a arquebisbe d'Austràsia, la direcció del pimer sínode general de la Germània (742) primer d'una sèrie convocats per la reforma. En el de 744 a Soissons, organitza també la vida eclesiàstica del regne franc occidental de Pipí. El sínode general dels regnes francs oriental i occidental del 744 comportava l'únitat de l'església franca sota direció del llegat papal, Bonifaci. Hi planteja la creació d'una seu fixa a Colònia (Köln), a la Frísia, havent mort Willibrord (739). No se'n surt i estableix la sue a Magúncia (Mainz) a partir del 745 o 746. Romandrà seu episcopal, però Bonifaci manté el títol d'arquebisbe.
En el 744 envia el deixeble Sturm a funda el monestir de Fulda, Hessen, prop del riu homònim.
El 752 consagra l'anglo-saxo Lul, fautor del pas de Magúncia a seu primada de la Germània.
Bonifaci és essencial per a què el papa Zacaries, el 751, accepti el cop d'estat de Pipí el breu als merovingis. Les formes de la consagració del monarca de la nova dinastia estan lligades al paper de Bonifaci en la mediació entre el regne i Roma.
La darrera actuació va ser el restabliment del bisbat d'Utrecht (753), a Frísia, i el nomenament del bisbe Eoban que, però, seran martiritzats pels pagans al riu Borne, prop Dokkum. El bisbe Lul enterrà les restes del màrtir a Fulda.
(Font: treccani. http://www.treccani.it/enciclopedia/san-bonifacio_%28Enciclopedia-Italiana%29/ )
Aggiunto al nastro di tempo:
Expansió del cristianisme insular segles V-VII
Moments rellevants de la conversió al cristianisme d'Hiberni...
Data:
