1a Guerra Púnica (1 gen 264 anni a. C. – 1 gen 241 anni a. C.)

Descrizione:

Quan Roma anà a socórrer Messana de l'assetjament cartaginès, començà la Primera Guerra Púnica (punicus < φοινικός).

Cartago era una ciutat situada a l'actual Tunísia, al nord d'Àfrica, fundada per fenicis i que tenia com a reina llegendària Dido. Va ser capital d'un gran Imperi que, fruit de les guerres amb Roma, sucumbí.

En el moment de la Primera Guerra Púnica, la República Romana era un país de camperols que en cas de necessitat es convertien en soldats, amb un alt nivell de patriotisme; Cartago era un país de latifundistes que es veia obligat a contractar mercenaris per al seu exèrcit, interessats només en el botí.

Roma no tenia colònies ni possessions d'ultramar a les quals explotar per obtenir recursos; Cartago tenia un imperi colonial que abastava la major part del nord d'Àfrica, la meitat meridional de la península Ibèrica (a partir de l'any 237 aC), les illes Balears, Sardenya, Còrsega i la part occidental de Sicília, les poblacions no tenien cap dret i eren explotades.

A conseqüència d'això, els ingressos del tresor romà eren magres, els ingressos del tresor cartaginès eren immensos.

Roma no tenia flota de batalla; Cartago era la potència naval que dominava tota la Mediterrània occidental, amb una de les majors i millors flotes del món.

Els cartaginesos eren liderats per Amílcar Barca, mentre que els romans ho foren dirigits per Api Claudi el Cec.

En vèncer-los, van ocupar i annexionar els territoris de Sicília, Còrsega (actualment, illa que pertany a la República de França) i Sardenya. Foren les tres primeres províncies romanes: territoris que pertanyien a Roma però que s'autogestionaven amb representats enviats pel Senat (per sorteig o nomenament).

Aggiunto al nastro di tempo:

Data: