Es tracta de la forma musical que va aparèixer a Itàlia a finals del segle XVII a arrel de la formació de l’orquestra barroca, que comptava amb entre 15 i 20 instruments de corda.
La forma en qüestió consisteix bàsicament en l’alternació de la línia melòdica entre els solistes de l’orquestra i la mateixa orquestra, que toca a l’unísson quan té la melodia.
Gràcies a les publicacions d’Arcangelo Corelli, aquesta forma musical es va poder estendre per tota Europa.