Rebel.lió dels bòxers (30 ene 1897 año – 1 dic 1949 año)

Descripción:

L'Aixecament Yihétuán (en xinès 義和團之亂 o 義和團匪亂), anomenat a Occident la revolta dels bòxers ("els punys rectes i harmoniosos"), va ser un moviment contra la influència comercial, política, religiosa i tecnològica dels occidentals a la Xina, que tingué lloc durant els últims anys del segle xix, des de novembre de 1899 fins al 7 de setembre de 1901. L'agost del 1900, prop de 230 estrangers, milers de xinesos cristians, un nombre desconegut de rebels, els seus simpatitzants i altres xinesos havien mort en la revolta i la seva repressió


Guerres i tractats desiguals
El 1840 va esclatar la Primera Guerra de l'Opi entre la Gran Bretanya i la Xina. Aquesta i la Segona Guerra de l'Opi foren causades per les disputes sobre el comerç de l'opi a la Xina, que el govern xinès tractava de prohibir. Els britànics no pensaven renunciar al negoci de la droga, que era conreada en grans extensions en l'Índia i exportada més tard a tot el Sud-est asiàtic. Després de la fàcil derrota de l'exèrcit xinès, els britànics van obligar el govern imperial a cedir-los l'illa de Hong Kong a perpetuïtat (a la qual més tard es van agregar la península i illes adjacents), a permetre les importacions d'opi i a obrir una sèrie de ports al comerç estranger.

En aquesta mateixa època, francesos, russos i japonesos van començar a augmentar la seva influència sobre la Xina. A causa de la seva inferioritat econòmica i militar, la dinastia Qing va ser obligada a signar nombrosos acords que serien coneguts com els "Tractats Desiguals".[3] Entre aquests hi ha el Tractat de Nanjing (1842), el Tractat d'Aigun (1858), el Tractat de Tianjin (1858), la Convenció de Pequín (1860), el Tractat de Shimonoseki (1895), i la Segona Convenció de Pequín (1898).

La Xina va tornar a perdre una altra gran guerra, aquesta vegada contra el Japó, el 1895. L'enfrontament, particularment violent, es va saldar amb la pèrdua de la Península de Corea, les illes Pescadors i Taiwan, a més del pagament de fortes indemnitzacions i concessions comercials als vencedors. Tot això es va traduir en una important crisi econòmica a tot el país.

Moviment antioccidental

Pamflet antioccidental imprès en 1899, durant la rebel·lió dels bòxers.
Des de l'occident a l'orient, els tractats van ser considerats fortament injustos per molts xinesos, i cresqué el seu odi cap als forans així com la seva desaprobació cap al govern imperial, el prestigi del qual havia quedat en dubte amb les derrotes militars davant la Gran Bretanya i el Japó. Aquests fracassos, units a la pèrdua de gran quantitat de territori sense gairebé discussió (Hong Kong, Taiwan, Corea, la regió de l'Amur, Sakhalín, parts de Mongòlia exterior i Àsia Central...) van causar una forta commoció en el poble, fins llavors immers en la idea fictícia d'una superioritat absoluta de l'estat xinès enfront d'uns bàrbars estrangers als quals es menyspreava. Aviat van començar a córrer rumors sobre crims realitzats impunement pels estrangers, davant els quals el submís emperador preferia fer els ulls grossos. La gran arribada de missioners occidentals després de la derrota xinesa també va causar friccions amb l'Església Catòlica. A Guizhou, les autoritats locals van manifestar el seu desconcert davant la visió d'un cardenal que era transportat en una llitera amb la decoració pròpia d'un governador regional. Totes aquestes desconfiances van desembocar en nombrosos brots de desobediència civil en gran part del país a la fi del segle xix, i es van registrar agressions contra estrangers i xinesos convertits al Cristianisme.

L'aixecament popular va ser impulsat per un grup conegut com els Yihetuan o "Punys rectes i harmoniosos" (義和拳), dits bòxers pels anglesos (en referència a la boxa), a causa del ritual d'arts marcials que practicaven i que, segons ells, els feia immunes a les armes. Eren un grup que es va oposar inicialment a la dinastia manxú dels Qing però més tard s'hi va i que es va concentrar al nord del país, on les potències europees havien començat a exigir concessions territorials, ferroviàries i mineres. El novembre de 1897, l'imperi Alemany va respondre a la mort de dos missioners en la província de Shandong apoderant-se del port de Qingdao. Al mes següent, una esquadra russa va prendre possessió de Lüshun, al sud de Liaoning. Gran Bretanya i França els van seguir i van prendre possessió de Weihai i Zhanjiang, respectivament.

Añadido al timeline:

fecha:

Fotos: