Claudio Monteverdi (9 mayo 1567 año – 29 nov 1643 año)

Descripción:

Claudio Monteverdi, va néixer a Itàlia l’any 1567 i va morir l’any 1643 a Venècia. Monteverdi va ser un compositor italià del Renaixement, la seva música és la que millor estètica renaixentista i expressivitat barroca té. Va ser educat a base de la polifonia de Tomàs Lluís de Victòria i Orlando di L’associació i Palestina, i d’aquesta manera va saber fer realitat el nou concepte de l’art musical, que al final va suposar el naixement de l’òpera.

Va ser fill d’un metge de Cremona. Monteverdi va ser primerament conegut com a compositor; va publicar la seva primera col·lecció de mofetes quan tenia només quinze anys. El seu mestre d’Artà li va donar pas per entrar al servei del duc Vincenzo Gonzaga de Màntua el 1592, que en aquell temps era una de les corts més pròsperes d’Itàlia.

Després de seguir al seu mestre a una campanya contra els turcs a Àustria i Hongria i Flandes (que el va ajudar a conèixer altres escoles a part de la italiana), va ser nomenat mestre de la capella Màntua el 1601, amb la funció de crear tota la música necessària per als actes laics i religiosos de la cort.

L’any 1607 va ser un any clau per la seva evolució, va ser quan va rebre l’encàrrec de compondre una òpera. Per ell va ser un repte, ja que fins aquell moment havia estat educat en la música polifònica i només sabia compondre aquesta. Va haver de seguir el patró de Jacopo Peri i Giulio Caccini, que tots dos van ser músics de la Camerata Fiorentina que van crear una obra amb un nou estil, l’estil representatiu, que es caracteritzava per l’ús d’una sola veu acompanyada per un fons instruments que cada veu corresponia a un personatge. En aquella època aixo va ser un canvi radical: l’abandonament de la polifonia i l’entrada d’una sola línia melòdica, la monodia acompanyada. L’obra que va aconseguir escriure va ser La Favola d’Orfeu que va superar el model de Peri i Caccini i va asseure les bases de l’òpera tal com les coneixem avui.

La manera d’escriure de Monteverdi va inspirar a altres compositors per a escriure diferents òperes, entre elles; l’Arianna, òpera escrita per Francisco de Gonzaga i Margarita de Savoia, o el mestre de capella de la catedral de Sant Marc, que va compondre la magistral col·lecció Madrigali Guerrieri et amorosi.

Les composicions religioses ocupen un espai destacat en la seva feina durant aquesta etapa.
Quan Monteverdi ja tenia setanta anys, el 1637, a Venècia es van obrir les portes als primers teatres públics d’òpera i li van sol·licitar a Monteverdi les seves obres.

Des que va compondre l’òpera Orfeu, l’espectacle havia evolucionat considerablement en la part vocal i instrumental. En les primeres òperes l’orquestra va quedar una mica reduïda en un petit conjunt de cordes i de baix continu sense cor. Monteverdi es va adaptar ràpidament a les noves circumstàncies. Les dues òperes que ens han arribat a nosaltres són; Il ritorn d’Ulisse in pàtria i L’incoronazione di Poppea.

A més, la distinció entre recitatiu i arioso s'havia accentuat. Tot i aquestes diferències, Monteverdi va saber adaptar-se a les noves circumstàncies amb èxit: les dues òperes que han arribat fins a nosaltres, Il ritorn d'Ulisse in pàtria i L'incoronazione di Poppea, són dues obres mestres del teatre líric, d'incontestable modernitat.

Añadido al timeline:

fecha: