Medieval (1 jan 476 ano – 1 jan 1420 ano)

Descrição:

L'edat mitjana va ser una època molt llarga que comença des de la caiguda de l'imperi Romà i acaba en el 1400. En aquesta època va haver-hi molts avenços, la part musical va ser una de les quals va avançar més. La caiguda de l'Imperi romà d'Occident i la instauració de l'Imperi Bizantí (amb el centre de poder a Constantinoble), van marcar l'inici d'aquesta època.

Durant l'època anterior, l'església tenia bastant poder, però, després de la caiguda de Roma, aquest poder es va intensificar. Tot el que les autoritats eclesiàstiques no aprovaven era considerat heretgia i en contra de la paraula de Déu. Tot allò que qüestionava preguntes com; la ciència, el pensament polític, filosòfic o humanístic i fins i tot l'art, estava prohibit, com les manifestacions que tampoc estaven ben vistes.

La música medieval era molt monòdica, és a dir que només hi havia una sola melodia. Tampoc tenia tonalitat, però sí que hi podiem trobar una mica d’harmonia (però sense acords). Es cantava per octaves i la veu era molt plana, a vegades la melodia estava acompanyada per instruments com; un organitzarem, una viola de gamba o un bordó.

La música es divideix en dos blocs; música profana i la religiosa.

La música religiosa tenia un sol objectiu; adorar a Déu. Principalment, estava relacionada amb les misses i els actes litúrgics de l'Església catòlica. Dins de la música religiosa trobem el cant gregorià, que es cantava també a les esglésies, les seves característiques són; ritme flexible, sonoritat, monòdic i cantat a cappella per un cor de veus masculines que cantaven en llatí. A partir del cant gregorià es va inventar el tetragrama, que era una guia de quatre línies, sobre elles es van escriure els primers signes musicals. Només cap al final de l'època es va afegir una línia. Cal destacar a Guido d'Arezzo que va ser un músic que va posar nom a les notes musicals a partir d'una cançó religiosa.

La música profana, era la que no tenia el propòsit d'alabar a Déu. Es podien distingir dos grups de músics, els trobadors, i els joglars. Els trobadors eren persones riques, per tant, membres de la reialesa que cantaven de tot, alguns dels temes que cantaven eren; drames amorosos o declaracions romàntiques o actes heroics, també idees polítiques o cants fúnebres, cantaven pels reis. No s'utilitzava el llatí sinó altres llengües romàniques, i el ritme no anava a la vegada amb la música. Un dels trobadors Ms importants va ser el rei Alfons X El savi, que va escriure moltes de les cançons que es cantaven. Els joglars eren músics i poetes humils, no pretenien a la noblesa, a vegades treballaven com a acompanyants dels trobadors, ells recitaven i cantaven notícies, cantaven per qualsevol que els volgués escoltar.

Adicionado na linha do tempo:

Data: