barroc XVII-XVIII (1 jan 1600 ano – 1 jan 1750 ano)

Descrição:

El barroc comença al segle XVII i la primera meitat del segle XVIII i s’acaba l’any 1750, quan el gran compositor Johann Sebastian Bach mor. El barroc va ser una època on les monarquies absolutes governaven, el rei imposava tot el seu poder i el poble havia d’acceptar la seva autoritat. En algunes ocasions, el poble es revoltava a causa del poder del rei.
En la música d’aquesta època hi va n haver molts contrasts: tímbrics, melòdics i rítmics. Es va produir una gran riquesa i desenvolupament en els instruments, la música vocal i la instrumental van adquirír la mateixa importància.
Una de les grans característiques del barroc es el baix continu, aquesta tècnica es pot trobar molt en les peces de l’època. Una altra característica es l’aparició de noves formes organístiques, la riquesa d’ornamentació i la tendència a les variacions tant en la part instrumental com en la vocal. També es va crear la primera opera, Dafne, va ser composada l’any 1597 pel gran compositor Jacopo Peri.
En la música instrumental es segueix usant estils com la tocata, però canvia de caràcter amb les noves tècniques i, sobretot, s'inventen unes altres com la suite, la sonata, el concert i presto. L'orquestra es transforma i ara ja son un grup organitzat amb instruments nous afegits. En la música oral, s’utilitzen les mateixes tècniques.

Els instruments més característics son els de corda, que es van desenvolupar molt i els del renaixement es van deixar d’usar. No obstant això, la trompeta, el trombó, la flauta, l'òrgan, l'arpa i el clavicémbal, es van perfeccionar. Els instruments que van aparèixer van ser els de família del violí, l'oboè, el fagot, el timbal i la guitarra.
El barroc es la època on es presenten mes novetats en la música vocal, els compositors començen a aprofitar al màxim els recursos musicals de la veu humana. Per això, comencen anescriure moltes melodies vocals amb un àmbit molt extens, amb figuracions rítmiques complexes que requereixen un elevat virtuosisme per part dels intèrprets. Les línies melodiques comencen a ser mes expresives per tal de impressionar i emocionar el public.

L'absència de la cort i la noblesa als Païssos Catalans, va provocar que la música fins a mitjans del segle XVII siguès bàsicament, religiosa.
Joan Baptista Cabanilles, va ser un organista molt destacat del segle XVII, la seva especialitat era la variació i es va atrevir a utilitzar les dissonàncies.
En el barroc van aver-hi molts compositors, pero els mes destacats van ser, Johann Sebastian Bach (1685-1750 ), Antonio Vivaldi ( 1678-1741 ) i Claudio Monteverdi ( 1567-1643).

Adicionado na linha do tempo:

Data: