20 nov 1957 - La Carme i el Franco es moren

Description:

i saltaré directament al dia 20 de novembre de
l’any 1975.
Aquell dia jo, que ja era tot un senyor de cinquanta anys, amb una certa
panxa i una incipient calvície, i continuava treballant a la fusteria, havia
anat a dinar a casa dels pares com ho solia fer de tant en tant per fer-los
companyia. La mare es trobava molt malament arran d’una malaltia llarga i
fatigosa, i els metges li havien donat poc temps de vida. Ella estava al llit, i
el pare i jo sèiem al seu costat, un a cada banda. Teníem el televisor del
dormitori engegat, i seguíem les noticies amb atenció, perquè eren temps
convulsos per a la història d’Espanya i a tots ens preocupava l’evolució dels
fets, ni que fos vivint-los en la distància que imposa un oceà pel mig. El
règim de Franco ja feia temps que s’aguantava per la quietud, i la salut del
dictador estava a punt de dir prou. L’informatiu el van obrir precisament
amb un comunicat d’ultimíssima hora: Franco s’acabava de morir.

Un cop va haver dit això, va tancar
els ulls i ja no els va tornar a obrir. Vaig tenir la sensació que moria en pau
amb ella mateixa, al costat de l’home que sempre havia estimat, al costat
del seu fill, que tot i ser un animal també era bona persona.

Vam enterrar la mare en un cementiri dels afores de la ciutat. Van venir-
hi molts intel·lectuals mexicans i força exiliats catalans, i els diaris van anar plens de notícies que destacaven el compromís de la poesia de Carme
Torres, la mare, que mai no havia abandonat els seus ideals, que sempre
havia somiat en un món més just, i que precisament se n’havia anat el
mateix dia en què Franco, l’home que l’havia condemnada a viure sempre
més a l’exili, també havia traspassat.

Ajouté au bande de temps:

Date: