9 janv. 1939 - La família parteix cap a França

Description:

Aproximadament quinze dies després de tastar aquella nou deliciosa,
de bon matí el Sebastià es va presentar a casa acompanyat de dos
homes que es deien igual: Antònio. Tenien pinta de venir del front,
també, perquè arrossegaven brutícia i pols i se’ls veia amb cara de poca
salut. Tots tres, però, anaven acabats d’afaitar, i això encara deixava més al
descobert les seves cares esquelètiques i les seves pells resseques de tants
dies a la intempèrie.
La mare ja havia preparat una maleta amb les coses bàsiques: jerseis,
mitjons, una llibreta per escriure, quatre restes de menjar... I joies, totes les
joies que tenia, heretades de l’àvia o la besàvia.
—Al final hem pogut aconseguir un cotxe... —va explicar-nos el
Sebastià, un cop al carrer—. És una mica vell, però millor això que no pas
haver de marxar a peu, no? Així podrem fer més via i trigarem menys a
arribar a la frontera.
Ens vam encabir com vam poder a la part de darrere de l ́auto, amb la
maleta entre les cames i una manta per resguardar-nos del fred, perquè en
feia molt, i a tu, encara que ja estaves millor, aquelles temperatures
hivernals no et convenien gens.
—Com et trobes, fill meu? —et va demanar la mare, sempre preocupada
pel teu estat de salut.
—Estic trist —vas respondre.