25 déc. 1938 - El Sebastià els dona notícies del seu pare

Description:

A mitja tarda del dia de Nadal, tu, la mare i jo estàvem arremolinats al
voltant de l’estufa de llenya, on cremaven els quatre troncs que jo havia
anat a tallar (a robar, per ser exactes) en un bosc dels afores. Feia fred i
teníem els dits glaçats. Les nostres siluetes construïen un silenci angoixant,
un silenci en blanc i negre, amb les mantes damunt les cames, amb
l’enyorança del pare com una presència fantasmagòrica.
Per sorpresa, van picar a la porta. Toc, toc, toc, i vaig pensar que podia
ser ell, i que allò era una repetició de l’escena de l ́inici d’Els Pastorets. Si
feia gairebé quatre mesos que el pare no ens havia fet cap visita, potser ja
començava a ser hora.
Vaig ser jo, doncs, qui va anar rabent cap a l’entrada. Quina emoció! La
vena del coll se’m devia inflar com una mala cosa, segur! Però no, no era el
pare. A l’altra banda hi vaig trobar un senyor amb un abric molt brut i una
barba esfilagarsada que li cobria el coll.
—Hi és, la mare?
No em va caldre respondre. La mare va aparèixer rere meu amb els ulls
esbatanats, allisant-se la faldilla a corre-cuita.
—Sebastià! —Va resultar que es coneixien—.