16 mars 1929 - Col.lectivització forçada. Intitució del gulag

Description:

Gulag (Pronunciació) (Pronunciació) (?·pàg.) (del rus ГУЛаг: Гла́вное управле́ние исправи́тельно-трудовы́х лагере́й и коло́ний, Glàvnoie upravliénie ispravítielno-trudovikh laguerei i kolonii, "Direcció General de Camps i Colònies de Treball i de Correcció"), era una institució penal de la Unió Soviètica.

Encara que literalment "Gulag" és un acrònim per a denominar a la Direcció general de Camps de Treball, amb el temps, i segons explica l'escriptora Anne Applebaum en el seu llibre: Gulag: Una història, "la paraula Gulag ha vingut a denominar a més no només l'administració dels camps de concentració sinó també al sistema soviètic de treballs forçats en si mateix, en totes les seves formes i varietats: camps de treball, de càstig, de criminals i polítics, de dones, de nens o de trànsit. O fins i tot més, s'ha anomenat "Gulag" al sistema soviètic de repressió, al conjunt de procediments que els presoners en alguna ocasió van anomenar triturador de carn: les detencions, els interrogatoris, el transport en vehicles de bestiar, el treball forçós, la destrucció de famílies, els anys perduts en l'exili, les morts prematures i innecessàries."[1]

Va ser la branca del servei de seguretat i la policia soviètica que dirigiria el sistema penal de camps de treballs forçosos, de presoners i de trànsit. Mentre aquests camps albergaven a criminals de tota classe, el sistema Gulag s'ha conegut principalment com un lloc per a presoners polítics i com un mecanisme de repressió a l'oposició política a l'estat Soviètic. Encara que va empresonar a milions de persones, el nom es va fer conegut en occident únicament després de la publicació en 1973 d'Arxipèlag Gulag, d'Aleksandr Soljenitsin, que va comparar els dispersos camps com una sèrie d'illes.


La Col·lectivització, en rus: Коллективиза́ция, transliterat Kol·lektivizàtsia) va ser una política posada en marxa a la Unió Soviètica per Ióssif Stalin entre 1928 i 1933, per consolidar la terra en mans privades i la mà d'obra en granges d'explotació col·lectiva (els kolkhozos, en rus: колхо́з) i en granges d'explotació estatal (els sovkhozos; en rus, совхо́з). Els dirigents soviètics estaven segurs que la substitució de granges de propietat intel·lectual per koljozi augmentaria immediatament les reserves d'aliments per a la població urbana, l'oferta de matèries primeres per a la indústria i les exportacions agrícoles en general. La col·lectivització, per tant, era vista com la solució a la crisi en la distribució agrícola (majoritàriament en el lliurament del cereal) que s'havia implementat des de 1927 i s'estava tornant més desenvolupada, a l'hora que la Unió Soviètica seguia amb el seu ambiciós programa d'industrialització.[1]

Ja a inicis de la dècada de 1930, més del 90% de les terres agrícoles estaven col·lectivitzades, en convertir les llars rurals en granges col·lectives amb les seves terres, bestiar i d'altres béns. Sovint, la col·lectivització suposà enormes costos humans i socials, mentre que el tema dels guanys econòmics de les granges col·lectives seguia estant majoritàriament irresolt.

Ajouté au bande de temps:

Date:

Les images:

YouTube: