Romanticisme XVIII(final)- XIX (1 Jan 1800 Jahr – 1 Jan 1860 Jahr)

Beschreibung:

A partir de principis del segle XIX, apareix un nou corrent artístic que també afecta a la música: el romanticisme. Aquest té una durada aproximada d'un segle (des de principis del XIX fins a començaments del XX). Va néixer a Alemanya a la vegada que hi comencen a haver-hi els primers moviments obrers i les seves reivindicacions. El romanticisme va sorgir com a resultat dels canvis politico-socials que es van desencadenar a tota Europa cap a finals del segle XIX. Al romanticisme també apareix el marxisme, l'anarquisme, i tot un seguit de corrents d'esquerres. A més a més, a Europa les monarquies absolutes entren en una greu crisi que les fa desaparèixer, apart de les tendències lliberals que tenen els burgesos com a protagonistes. D'altra banda, apareix un sentiment de nacionalisme a alguns països europeus. Aquest nacionalisme que suposa una novetat, també es veu reflectit en algunes composicions musicals. Es va caracteritzar fonamentalment per la seva clara ruptura amb les rígides normes acadèmiques. Està en contra també del neoclacissisme i de l'art clàssic en general.
Els compositors romàntics, comencen a expresar els seus sentiments en la música on hi predomina el cor sobre la raó. Alemanya i Aústria són els països líders en música instrumental romàntica.
La melodia té un gran poder expressiu, el ritme està al servei de l'expressivitat, és lliure i de vegades té una certa complexitat, en la dinàmica destaquem que els compositors no deixen d'escriure tota classe d'indicacions de dinàmiques a la partitura. La música té classes; la melodia acompanyada, la homofònica i la contrapuntística. L'harmonia, es mes harmònica i complexa. També predomina la música profana sobre la religiosa, i la instrumental sobre la vocal.
Durant el romanticisme en general, els artistes són molt ben considerats. Això, sumat al perfeccionament tècnic de molts instruments, fa que el virtuossisme instrumental adquireixi gran importància i, que intèrprets com Chopin, siguin molt admirats. El piano va adquirir molta importancia durant el segle XIX, l'instrument romàntic per excel·lència.
La orquestra pren molta importància i s'estableix com a instrument musical, on els compositors poden aconseguir sonoritats i sensacions impactants. La complexitat va creixent a les partitures orquestrals i fa que cada vegada la figura del director sigui mes necessària.
La veu és un dels instruments mes escollit, per una banda, perquè amb la veu podien expressar molts sentiments íntims i individuals de manera molt plena. La música vocal profana predomina per sobre de la religiosa.
PROFANA: LIED I ÒPERA.
RELIGIOSA: MISSA I ORATORI.
Al principi del selge XIX es paralitza totalment la creació musical per diferents causes: el centralisme, la decadència espanyola, malestar social…El panorama musical és molt pobre i te influència italiana.
Josep Ferran Sors i Muntades: va ser el màxim representant del romanticisme musical català. Va viure a París, Prússia i Rússia.

Zugefügt zum Band der Zeit:

Datum: