29
/de/
de
AIzaSyAYiBZKx7MnpbEhh9jyipgxe19OcubqV5w
April 1, 2024
Erstellen
Public Timelines
Bibliothek
FAQ
For education
Cabinet
For educational institutions
For teachers
For students/pupils
Herunterladen
Export
Eine Kopie erstellen
In der Webseite integrieren
Editieren
Einsichten 464
1
0
CMC
Wurde erstellt
Carles Mauri
⟶ Wurde aktualisiert 9 Nov 2017 ⟶
List of edits
Kommentare
Ereignisse
Ptolemeu
Geocentrisme
Teoria del Big Bang
Teoria de la inflació còsmica
La teoria heliocèntrica és un model astronòmic que és basa en que el centre de l’Univers és el Sol que es troba relativament al centre del sistema solar. Aquesta teoria la va proposar Aristarc de Samos al segle III a.C. , no va rebre cap suport dels astrònoms de l’antiguitat.
Claudi Ptolomeu és un dels personatges més importants en la història de l'Astronomia. Astrònom i geògraf, Ptolomeu va proposar el sistema geocèntric com a base de la mecànica celeste que va perdurar per més de 1400 anys. Les seves teories i explicacions astronòmiques van dominar el pensament científic fins el segle XVI.
Hliocentrisme
La teoria del Big Bang és una teoria que diu que l'univers va néixer fa aproximadament 14 mil milions d'anys d'un únic punt que estava contingut en l'espai, i que a partir d'aquí l'univers s'expandeix contínuament. A aquesta conclusió va arribar Edwin Hubble en 1929, en observar que la Via Làctia s'allunyava de nosaltres a una velocitat proporcional a la distància que mantenia amb la Terra.
La teoria de la inflació còsmica va ser desenvolupada pels físics Alan Guth, Andrei Linde, Paul Steinhardt, i Andy Albrecht al voltant de 1980. La teoria diu que l'univers va tenir un creixement exponencial que les va separar a una velocitat superior a la de la llum a causa de l'expansió de l'espai-temps, i no perquè alguna cosa superi aquest límit de velocitat.
Es basa en que el centre de l’Univers és la Terra i els altres cossos celestes giren al voltant d’ella. Aquesta teoria la va plantejar Aristòtil
Teoria de l'univers estacionari
És un model d’Univers pla, expansionant-se a velocitat constant, i en el qual hi una creació continuada de matèria que compensa l’expansió Fou proposada per H. Bondi, T. Gold i F. Hoyle el 1948
